A continuació reproduïm una part d’una entrevista realitzada a la Carme Thió:

En una conferència seva recent afirmava que, tot i el canvi del model educatiu i familiar, és necessari seguir educant als nens/es per a que siguin competents, responsables i amb criteri propi. Com poden aconseguir aquest objectiu les famílies?

Establint unes relacions amb els infants basades en els que considero els tres eixos fonamentals de l’educació, com són: l’afecte, l’autonomia i l’autoritat.

1. AFECTE

Estimació explícita, amb paraules, amb contacte físic, però també amb l’acceptació de tal com són i de la dedicació que necessiten; amb un tracte que transmeti: “m’agrada com ets, m’agrada estar amb tu”…,”m’interesses: què dius, què penses, què sents…”, generositat: m’importa que et sentis bé…” i gaudint amb els infants del seu procés d’aprenentatge i del nostre acompanyament en el dia a dia.

Un ingredient de l’estimació és el respecte, que implica:

– Deixar de banda els tòpics i acostar-se a cada criatura, nets de prejudicis. Escoltar i intentar entendre les seves raons permet poder conèixer-la de debò i, en conseqüència, entendre-la i estimar-la.

– Tenir en compte opinions, gustos, sentiments i emocions dels infants i acceptar-los, sense significar que no s’hagin de posar límits als seus desitjos, ni que hagin de fer sempre el que vulguin.

– No etiquetar-los. Cal diferenciar la persona del que fa i evitar identificar la conducta amb la persona, és a dir, criticar, si cal, el què s’ha fet o deixat de fer, mai la persona. Per exemple: “això és una tonteria i no ets un tonto” “has fet una porqueria i no ets un brut” …”. L’etiqueta condemna i a la vegada justifica, fereix l’autoestima. Criticar l’acció deixa la porta oberta per a la rectificació i la millora.

– No ofendre’ls parlant d’ells davant seu, no renyar-los en públic. Disfrutar amb ells i no a costa d’ells. No enganyar-los mai, per tal que puguin anar elaborant recursos per afrontar les dificultats i conflictes i, a la vegada, per salvaguardar la confiança. Un infant o jove que no pot confiar amb els seus adults de referència està perdut, no podrà confiar amb ningú.

– Confiar en les seves capacitats d’aprendre i d’esforçar-se; en les seves ganes de fer bé. La confiança dels altres ens dóna forces, ens estimula i ens empeny. Ningú vol defraudar la confiança de les persones que estima. És com una joia a preservar i cultivar en les relacions entre les persones, tinguin l’edat que tinguin .

L’afecte, el tracte que rebem, reflecteix la imatge que els altres tenen de nosaltres (mirall) i contribueix a la nostra autoestima, cal, però, no confondre estimar amb mimar i consentir, que són actituds que produeixen insatisfacció, intolerància… o amb sobreprotegir, que porta a establir relacions de dependència, i provoquen inseguretat, irresponsabilitat i, en definitiva, a la fragilitat emocional.

2.- AUTONOMIA : habilitat per fer i capacitat d’iniciativa, ganes de fer per un mateix.

Adquirir autonomia és essencial per :

– adquirir una bona autoestima; condició per l’aprenentatge

– l’afirmació de la pròpia identitat; menor necessitat de confrontació amb l’adult

– poder aprendre a ser responsables

– adquirir actituds necessàries per l’aprenentatge -> vivència positiva de l’esforç, constància, tenacitat, iniciativa…

– per adquirir habilitats, coneixement i desenvolupar procediments d’aprenentatge

– poder desenvolupar una personalitat pròpia i independent-> criatures i joves capaços, competents amb criteri propi

Per aconseguir-ho cal donar-los l’oportunitat d’actuar (no fer, no pensar, ni decidir per ells), d’intentar, de provar i d’equivocar-se. Posar-los en situació d’escollir, tractar-los amb paciència per donar-los temps per fer i per aprendre a fer (les presses són enemigues dels aprenentatges)…

Exigir-los allò que poden, però no allò que no poden. Acceptar els seus errors i permetre que s’equivoquin i que provin. La sobreprotecció treu oportunitats d’aprenentatge.

L’autonomia significa aprendre a actuar per un mateix, amb discerniment, per tant no confondre-la amb absència de límits o de pautes.

3. AUTORITAT : els adults són el punt de referència. La guia dels adults protegeix els infants i adolescents del món i de si mateixos, els dóna seguretat. Important per :

– aprendre a contenir els impulsos -> tolerància, autoregulació…

– diferenciar bo / dolent ; bé / malament ;

– aprendre pautes, valors i normes socials

– per construir una relació de respecte… -> aprendre a situar-se

Una autoritat competent:

– Posa els límits necessaris amb energia, constància i coherència, amb el convenciment que l’infant els acceptarà, entre altres coses, perquè ell també confia amb nosaltres.

– Compleix allò que promet i dóna pautes clares i raonades (evita el no sistemàtic…), explica 1 o 2 vegades, no més; és flexible i rectifica quan s’ha equivocat i no està tot el dia a sobre de les criatures (no ser massa “controladors”)-> la preocupació dels pares és la no preocupació dels fills. Entén que les criatures estan aprenent i que moltes vegades actuen malament perquè no saben.

– No delega l’autoritat (mestre, metge, guàrdia) i deixa que rebin les conseqüències de les seves accions, positives (satisfacció per la cosa ben feta), o negatives (insatisfacció per la cosa mal feta), evitant premis i càstigs que interfereixen la conscienciació d’aquests sentiments i són poc eficaços des d’una perspectiva educativa. L’autodisciplina i la responsabilitat es van adquirint amb l’experiència d’anar adonant-se de les repercussions de les conductes.

– Actua amb empatia. No confondre empatia amb fer el que els hi agradi o el que vulguin, sinó entendre i acceptar que els costa, que potser no els agrada, que potser no volen… La comprensió dels sentiments (l’empatia) ajuda a enfrontar en millors condicions les dificultats i estimula a superar-les.

La manca d’autoritat provoca agressivitat contra l’adult, maltractament, poc respecte. Les criatures estimen i respecten més les persones que els ajuden a contenir-se i que els posen límits clars, perquè els donen seguretat. Les relacions que s’estableixen són molt més gratificants i positives.

Més informació: resum de la xerrada realitzada per Carme Thió a l’Escola Decroly de Barcelona.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s