Tonucci-detall
Foto: Museu Blau

L’Eduard Rodríguez, pare de l’Arnau de P4 (gats) i de la Júlia de 3rB, ha elaborat un petit resum de la conferència feta pel Francesco Tonucci el dimarts 15 d’octubre al Museu Blau, “Educación para todos, justa y democrática”

Vaig poder assistir a la conferència del savi Francesco Tonucci. Un home compromès amb l’educació des de molts àmbits, de la infància i del desenvolupament de l’autonomia de les nenes i els nens, de com dissenyem les ciutats sense tenir-los en compte, de com han perdut la conquesta del joc al carrer i els hem enclaustrat en parcs infantils tancats.

A cada frase, a cada mot regalava una empenta a la reflexió. Pensaments, dades, experiències de com no hem encertat al llarg de la història del disseny urbanístic i de l’educació a les escoles.

Ens cita la Convenció dels drets dels infants que és una llei de rang superior a qualsevol altra, inclosa la recent aprovada LOMCE, de la qual no va voler-ne ni parlar. Una convenció desconeguda per moltes persones, fins i tot, entre les professionals de l’educació.

Propostes. Propostes de projecte educatiu. La inclusió dels debats a les escoles sobre el que els infants visiten quan surten a fora, sense adaptar-los a cap necessitat pròpia, sinó tal com són en la realitat. Per exemple, fer entrar la bicicleta a l’escola com a projecte de gran interès educatiu en el format de Tallers de bicicletes, en què s’aprengui a muntar, desmuntar, mantenir, netejar i fer-ne ús com a mode de transport sostenible a l’escola.

La importància del joc d’aquestes petites persones. Jugar no és acompanyar, jugar és deixar. I què desencertats són aquests parcs infantils on queden tancades nenes i nens sense la possibilitat de la sorpresa, de l’amistat, de l’aventura. Per quin motiu han hagut d’estar relegats a aquests tancaments i no tenen dret a usar la resta de ciutat com els adults? Tenen dret a jugar en els espais oberts, en les places. Tenen dret a molestar-nos. Els carrers amb nens són totalment segurs, no hi ha delinqüència. La sobreprotecció cap a ells i acompanyar-los a tot arreu, és encertat? El mestre ho té clar, però no perquè estigués convençut d’ell mateix, les dades canten: el percentatge de nens que van sols a l’escola a Itàlia, el 7%, a Alemanya el 75% i a Finlàndia gairebé la totalitat. Països els dos últims, amb el clima més sever a l’hivern o amb mig any de foscor! Un exemple, d’una població d’Itàlia on miler de nenes i nens van sols a l’escola i, per tant, es fan centenars de milers de desplaçaments anuals i en els quals no es va patir cap accident!

Per què alcaldesses i alcaldes no s’interessen en el tema? A la sala no n’hi havia ni un. Si en Francesco fos alcalde vaticina que invertiria en camins i millores dels entorns escolars amb un objectiu clar: “Reconstruir una ciutat perquè sigui una ciutat.” I afegeix, que quan algunes mares i pares van assolir superar el bloqueig per la por a la inseguretat, van manifestar que havien descobert unes altres filles i fills, amb capacitat de fer el que no es pensaven, amb total seguretat, amb total responsabilitat.

Més informació:

  • Conferència de F. Tonucci al Museu blau, l’any passat (22/10/2012):  “El paper de la comunitat en l’educació dels infants”. Disponible en vídeo i en paper en issuu
  • Entrevista a F. Tonucci (12/9/13) “El alimento de la escuela debería ser la experiencia de los niños”
  • Entrevista a F. Tonucci (24/2/13) “La calle es peligrosa porque no hay niños”
  • Obres de F. Tonucci (editorial Graó)
  • F. Tonucci a la biblioteca pública i, en concret a la biblioteca de Sant Adrià
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s