20140306_182230-1El passat dijous 6 de març va tenir lloc a la Biblioteca de Sant Adrià, la xerrada: “Reflexions al voltant de la jornada continuada als centres educatius”, on van intervenir:
Elena Sintes Pascual, doctora en sociologia i autora de l’estudi: A les tres a casa? (Barcelona: Fundació Bofill, 2012)
– Òscar Tàrrega, cap d’estudis de l’Institut Barri Besòs que va començar a aplicar la jornada continuada fa dos cursos
– Maribel Jiménez, directora de l’Escola Eduard Marquina que ha començat a aplicar la jornada continuada aquest curs

ELENA SINTES PASCUAL. Va explicar que per redactar el seu informe es va documentar àmpliament, a través de tota mena d’estudis i experiències. La jornada partida era l’habitual fins que, als anys 90, algunes comunitats (Galícia, Canàries i Andalusia) van començar a experimentar amb la continuada per mirar de reduir la pausa del dinar i deixar més temps de convivència amb la família. El seu parer és que la majoria d’arguments que defensen la jornada continuada són parcials i pobres, perquè no hi ha cap recerca o dada que els avali. Va desmentir alguns tòpics i va donar arguments per si cal afrontar canvis en la jornada escolar. Va afirmar que el tipus de jornada, per si sol,  no té cap incidència en els resultats acadèmics; són els contingut i la qualitat allò que els determina. També va desmentir que la jornada continuada permeti conciliar millor, ja que si no hi ha recursos (econòmics) que garanteixin el menjador, les activitats extraescolars, etc… sense un cost directe per a les famílies, no es poden fer. Si en un època d’atur desbocat, com l’actual, s’opta per canviar a la jornada continuada, què passarà quan els índexs d’atur es redueixin? Quan es pren un decisió d’aquest tipus no hi ha tornada enrere.

L’autora va destacar que, a primària i sobretot a infantil, aquest tipus de jornada no s’ajusta als ritmes cronobiològics, perquè justament es recomanen ritmes més pausats, més relaxats i una jornada tan comprimida difícilment els respecta. A més a més, els que tenen més dificultat de concentració poden tenir problemes. Va remarcar el cas de Galícia, on van conviure els dos tipus de jornada durant un temps, i on es van fer estudis comparant els ritmes i nivells de cansament; allà van veure que els de la jornada continuada anaven més cansats i dormien menys hores, tot i que suposadament haurien de tenir més temps. Es van trobar, doncs, el resultat contrari del que esperaven. De fet, va dir, els fills s’adapten al ritme dels adults i són aquests els que condicionen els nens.

L’Elena Sintes també va desmentir que la jornada continuada segueixi el model europeu. A Europa la jornada és partida i inclou dinar; si bé és cert que la pausa és més curta (de mitja hora a una hora i mitja o dos) i s’acostuma a sortir entre les 15 i 15.30. Però cal recordar que hi ha països on també es va a l’escola el dissabte, altres que tenen menys dies de vacances… Els països germànics han destacat sempre per fer continuada (de 7.30/8 a 12.30/13.30) però justament aquesta jornada està en retrocés en constatar que no és tan recomanable. S’implanta el model “d’escola a temps complet”, amb menjador (que abans no tenien) i extraescolars, combinen música i esport amb altres matèries. La jornada continuada, a més d’estar en retrocés internacionalment, és un model amb desigualtats en l’ús del temps fora de l’escola. Qui té els recursos econòmics per reforçar l’educació dels infants obté molts més bons resultats, mentre que les famílies amb menys recursos surten clarament perjudicades. També suposa un fre al desenvolupament professional de les mares, perquè els exigeix una presència permanent a casa. Aquest és un dels arguments pels quals, a Alemanya, consideren que aquest model no s’ajusta a la societat occidental actual. A més dels baixos resultats acadèmics, els més petits necessiten un ritme més pausat.  A Alemanya i altres països, com Finlàndia (el model educatiu del qual és referent mundial) estan mirant de canviar el model i, fins i tot, ampliar l’horari d’obertura dels centres. Fins i tot l’OCDE, adverteix que no és un tipus de jornada molt recomanable a primària. A Canàries, una de les primeres comunitats a implementar la jornada continuada, s’han constatat uns nivells educatius molt baixos. Van convidar un equip de l’OCDE per avaluar el model i, entre altres coses, van proposar corregir el tipus de jornada. La llarga jornada, sense descans per dinar, feia que molts alumnes tinguessin falta de concentració i d’energia.

En resum, Elena Sintes es va mostra molt crítica amb la jornada continuada perquè, després d’haver llegit tots els estudis i casos que hi ha sobre el tema, no ha vist cap evidència que doni arguments pedagògics per dir que és beneficiós per als infants, tot el contrari. Els suposats beneficis de conciliació poden beneficiar unes famílies en detriment d’unes altres. És un tipus de jornada que requereix molts recursos econòmics i, en un moment com l’actual, de restriccions i retallades, d’on sortiran aquests diners?. S’intenta resoldre un problema amb un tipus de jornada que també té problemes. Cal fugir de la discussió exclusivament centrada en el model de jornada, i afrontar els problemes de fons. En municipis molt dispersos, on hi ha el problema afegit del transport, es pot plantejar aquest tipus de jornada però no és un model generalitzable i vàlid per a tothom. On ha tingut més èxit és allà on hi ha hagut recursos econòmics per garantir menjador i extraescolars, pagades per administracions. A França funcionava un model particular, de quatre dies de classe a la setmana, i van decidir canviar-lo, encarregant prèviament estudis a cronopedagogs. Famílies, mestres i ajuntaments han intentat acordar la presència als centres fins a les 16.30. És un exemple de debat i no d’enfrontaments; és un tema molt important i cal un gran consens. A primària estan fent una prova pilot i esperaran a veure els resultats, això acabarà d’aquí a dos anys i no creu que ofereixen aquesta possibilitat a més centres. En tot cas, va insistir en la necessitat de consens, en defugir confrontacions entre famílies i mestres, en analitzar pros i contres, pensar quins horaris podries ser millors i garantir l’obertura de centres. Cal treballar amb projectes de qualitat i aquí és on es trobaran els bons resultats.

MARIBEL JIMÉNEZ, directora de l’Escola Eduard Marquina, d’infantil i primària, va explicar el seu projecte, que tot just ha començat aquest curs. Va admetre que ho han tingut tot de cara amb les administracions i un gran consens en la comunitat educativa. Van elaborar un projecte integrat per a l’èxit educatiu i el van presentar. Hi va haver una negociació tensa perquè tenien una sisena hora, i el seu horari és de 8.30-14.30, cosa que feia impensable no incloure el dinar. Van decidir que la sisena hora fos la del dinar i amb la presència dels mestres. Si era lectiu no podia tenir cost i havia de ser gairebé gratuït. Van arribar a un acord entre el Consorci i l’empresa del menjador per garantir un preu final de 3€ diaris, dels quals les famílies n’assumirien 1. L’horari és de 8.30-14.30, dinar inclòs, amb la presència dels mestres. Van negociar amb el Districte organitzar activitats a la tarda, sense cap cost per a les famílies, de manera que no s’obren les portes al migdia. Hi ha una hora i mitja d’activitats a la tarda, de dilluns a dijous (2-3 activitats d’esports i 2 de repàs i fer deures). El primer trimestre han constatat una disminució de l’absentisme del 19% al 8%. Els resultats acadèmics encara no es poden avaluar, però són conscients que això sol difícilment pot traduir-se en una millora significativa, perquè hi juguen molts altres factors. Tot i així, el sol fet d’anar a l’escola ja es valora molt positivament. Es van repensar molt el tema del matí compactat perquè els nens ho notaven i van introduir més pauses, tot i no de baixar al pati. Va comentar que el menjador funcionava com una pausa més i, malgrat això, algun grup mogut havia de baixar al pati en hores lectives perquè no aguantaven el ritme. De 8.30-9 fan lectura lliure; de 9-11 el projecte que treballen, mates, llengua… les assignatures que requereixen més atenció; i d’11-11.30 pati. A les 14.30, venen els monitors. El dinar obligatori va fer que algunes famílies no ho veiessin clar, algunes pel tema religiós, tot i que sembla que hi tenia més pes la qüestió econòmica. Ara es queda tothom. Algú del públic li va preguntar a la Maribel, què tal l’experiència de dinar mestres i alumnes perquè li semblava molt interessant. La Maribel va explicar una mica més en què consistia el “menjador educatiu”, que es dividia en dos moments: un per infantil i 1r ,de 12.30 a 13.30, i un de 2n a 6è, de 13.30-14.30. Va comentar que era un horari lectiu (s’avalua segons els seus objectius) però més relaxat i que sinó no hi arribarien. Considera que és una experiència molt positiva perquè és una estona de relació més propera, on t’expliquen coses, fins i tot amb els més petits, amb els quals es complica una mica per la manca d’hàbits adquirits. Va destacar que tenien molt clar que, si no tenien unes activitats gratuïtes a la tarda, no tirarien endavant, tot i que veu difícil poder continuar perquè són molts diners. Si no hi ha activitats de tarda, segur que no continuaran, no considera que puguin sortir a les 14.30. En el cas de les famílies no hi ha problemes de conciliació amb la vida laboral perquè, senzillament, no hi ha vida laboral. També a preguntes del públic va comentar que no tenen comunitat educativa amb famílies al darrera. De les activitats de la tarda s’encarreguen ells, aprofiten les activitats gratuïtes que es fan al barri, però si no hi ha recursos potser no podran continuar l’any que ve.

OSCAR TÀRREGA. A l’Institut Barri Besòs, aquest és el segon curs amb jornada continuada. Va reconèixer que era una experiència diferent de la de primària. Ells fan 3 sessions de 50 minuts, descans, 2 sessions de 50 minuts, descans i dos sessions més de 50 minuts. Va remarcar el canvi que va suposar en el seu moment acollir als antics 7è i 8è d’EGB; hi ha molta diferència d’edat entre els que entren i els que es poden trobar, alguns de 18 anys. Ells van fer un procés progressiu de fer tres tardes, després dos… perquè el canvi no fos tan radical. Els d’ESO sí tenen tres tardes. Va remarcar que cal consensuar, depenent de cada entorn. A la pregunta de si es podia tenir un horari continuat per a tot l’alumnat (infantil, primària, secundària obligatòria i postobligatòria), va manifestar que actualment la secundària està “infantilitzada” amb la incorporació dels antics 7è i 8è, de manera que entendria que a 1r i 2n d’ESO es fessin tardes encara, ja que es nota molt que el ritme que porten aquests dos cursos no s’adapta al horari continuat.

Més informació:

– Elena Sintes Pascual: A les tres a casa? L’impacte social i educatiu de la jornada escolar contínua.  Podeu llegir la nota de premsa (2 pag.), el dossier de premsa (22 pag.), la presentació (12 pag.), o l’estudi sencer (106 pag.)

-FAPAC (Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya): Jornada escolar: guia per decidir la millor opció. 2013. 25 p.

– FAPAC (Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya): tenen un espai dedicat al tema de la jornada escolar amb molts documents sobre el tema.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s